Durant molt de temps he cregut que la paraula intel·ligència només estava associada a les notes acadèmiques, a ser una característica dels espavilats. Des de l’escola, i a casa, es van encarregar de fer-m’ho veure així. He escoltat moltes vegades frases com: “En Carles és molt intel·ligent, és molt llest, ho ha aprovat tot amb Notables o Excel·lents” Frases que mica en mica han anat quedant integrades en el meu inconscient. Aquest era el missatge que em van donar i jo me’l vaig creure, i de fet segurament que una part de certesa deu haver. I quin era l’antònim a intel·ligència, a casa nostre? Era estupidesa, es a dir s’anomenava estúpid aquell que feia estupideses o ve era curt d’enteniment. Per tant, la paraula intel·ligència i la paraula estupidesa tenien a veure amb la part de l’intel·lecte.
La sorpresa va ser gran quan l’altre dia, buscant el significat d’una paraula al diccionari, em trobo amb la paraula intel·ligència, i llegeixo (transcric literalment)
Intel·ligència, del llatí intelligentia. El prefix inter significa entre, lligent ve del verb legere que significa escollir, o llegir, i l’acabament amb ia ens indica que ens estem referint a una capacitat. Podríem dir doncs que la intel·ligència és la capacitat d’escollir.
M’entusiamo i continuo, busco capacitat. Capacitat també prové del llatí, capacitatis, que seria la qualitat del capax. Capax deriva del verb capere (agafar, recollir,…) Un capax seria aquella persona amb tendència a recollir, a contenir , a fer diverses funcions.
I aleshores em pregunto, i estupidesa? Busco i trobo aquest resultat. Estupidesa: del llatí “stupere” : quedar-se parat, atordit o enganxat.
Per tant podríem dir que una persona intel·ligent es aquella que conté en el seu interior la idea de triar, es a dir, d’escollir i una persona estúpida es aquella que es queda parada?
Ostres, m’agrada molt més aquesta definició. Una persona intel·ligent tria davant de diverses possibilitats i una persona estúpida es aquella que es queda parada o enganxada davant una possibilitat.
Totes dues paraules continuen sent antònims, però des d’un altre mirada. Ara ja no es des de el ser sinó des de el fer.
Com et pot canviar la mirada cap algú o cap alguna cosa quan descobreixes un nou significat d’una paraula!
Això es coaching 🙂