Em tinc i estic fora de perill. No busco salvar a ningú, només abraçar-me jo mateixa, una vegada i una altra, infinitament. No busco complir les teves expectatives perquè estic tractant de complir les meves, sencera i no des de les meves ferides; ja no desitjo completar-me des del dolor, en un altre.
Ara miro cap a dins i tot el que he demanat cap a fora, m’ho dono contenta: m’estimo, m’aprovo, em respecto i confio en el meu cor intuïtiu, com així també confio en la meva ment universal.
Perquè m’he compromès, però ho he fet amb mi; he realitzat un pacte únic d’amor i fidelitat, on el la ansietat en el seu ampli espectre queda fora.
Camí lent i respir, mirant amb nous ulls aquesta nova manera de relacionar-me com a dona amb mi mateixa, expectant, però dels meus propis avanços, com una femella, com una lloba i no permetent tampoc que un altre tingui la necessitat de completar-se en mi, ni sadollar-se de mi, ni beure de mi, sinó prendre suaument, la qual cosa jo li ofereixi com un dolç nèctar de regal.
Només si t’animes, pots caminar al meu costat des d’un lloc íntegre, sa, sense l’expectativa tediosa que anhelis convertir-me en el que tu desitges que jo sigui, ni convertir-me tampoc en aquella que sanarà les teves ferides, ni menys en aquella que coronarà el teu front d’il·lusions. Jo no soc la teva guaridora, podria amb amor infinit ser el teu acompanyant en aquesta travessia.
Avui em tinc completa, no a mig fer, per tant no vull la teva meitat. Si has de caminar al meu costat, que sigui des d’aquest lloc sencer, sagrat, des d’un espai coherent, generós que aportació i no que llevi, que alimenti i nodreixi, no que afebleixi i emmalalteixi; perquè jo no estic malalta, estic vibrant i plena de llum, estic conscient de la meva força i la meva gratitud, per tant mereixo el que jo mateixa soc.
Avui estic completa i em tinc, em bressolo i dono a la meva divina nena interior tot l’amanyac que necessita; soc la meva pròpia Mare i puc protegir-me, cuidar-me i tractar-me amb dolçor i tendresa; des d’aquest espai dono lloc a la mare que m’ha donat el passi a aquesta vida i li llevo de pas, el pes de l’exigència, de l’expectativa, del que hagués esperat que ella em donés; des de la meva pròpia maternitat me’l lliuro amb amor i permeto així que aquest infinit amor flueixi de tornada en un sagrat circuit a ella, que brillin els seus ulls quan la beso, que brilli la seva ànima quan l’honro.
És gràcies a ella que estic aquí, valent guerrera que em va donar el sospir de vida. Quan em sano, sano les meves relacions, els meus ancestres, els meus pares. En sanar el femení en mi, em sano al costat de la meva mare; en sanar el masculí en mi, em sano al costat del meu pare.
A la fi comprenc que quan deixo de posar la càrrega en l’altre i descans en mi, re-significo la relació amb el meu Pare i deixo de posar en ell, aquest pes a la seva esquena. En sanar el meu vincle amb la Paternitat, allibero a tots els homes, en els quals erròniament vaig projectar la relació afeblida que vaig tenir amb papà, perquè avui entenc que estic completa i no requereixo sadollar en uns altres les mancances equívoques. Estic sencera i estic fora de perill.
Aquesta és la volta de la vida i la gran reflexió que fa la meva Ànima, quan aconsegueixo veure’m, abraçar-me i contenir-me, entendre que les meves àvies viuen en mi i que tot l’amor que necessito i que tant de temps vaig buscar en aprovacions i en relacions, ha estat sempre, sempre i sempre dins de mi. Soc l’espurna Divina, obrint-se a l’Univers.
– Oracle de l’Energia Femenina –
Text extret del Blog: Consejos del Conejo
