Que els teus ulls siguin la llum que il·lumini la foscor. Que les teves paraules construeixin ponts d’entesa. Que les teves mans donin tendresa. Que el teu nas ajudi a despertar consciències. Que en les teves oïdes pugui créixer la paraula de l’altre. Camina pel camí de la generositat i la gratitud.…

Hi ha frases com: Jo sóc així. No puc canviar. No me’n sortiré.   Jo no tinc sort a la vida, ells si…  que diran si em veuen actuar així!! Els rics són insuportables! El joves són uns desagraïts, Si no em defenso abusen de mi,… Aquestes frases són pensaments que les persones ens formulen a nosaltres mateixos, i  que ens diuen com som nosaltres i com veiem el món exterior. Aquests pensaments tenen una gran força, poden arribar a ser el nostre pitjor enemic. Aquests pensaments se li diuen creences. Una creença és una opinió de la que estem plenament convençuts i a més amb molta intensitat. Les creences estan basades en opinions que es prenen com a fets. Opinions que provenen del passat, que es formulen en present i que ens condicionen e…

En el viatge de la Vida anem visitant diferents ciutats, pobles i països. En el trajecte coneixem altres cultures i descobrim mil maneres de viure la vida, algunes molt diferent a la nostra. En el nostre visitar hi ha el transitar. Transitem per carrers buits, plens, bruts, nets, estrets, amples, foscs, curioses, … Uns ens encanten altres ens fan por, en alguns ens perdem, en altres voldríem no moure’ns. N’hi ha que són sense sortida, d’altres en canvi de doble sentit, però hi ha uns en els que arribem molt esgotats, arribem després de passar per uns carrerons molt estrets i foscs, i en la qual ens acompanyava la Senyora angoixa molt enganxada a nosaltres. Un cop arribes a aquests carrers veus passejar a la creativitat, la inspiració, la cu…

"No és valent aquell que No té por, sinó aquell que sap conquerir-la" Nelson Mandela Valents són aquelles persones que reconeixen que han caigut, que s’atreveixen a plorar, a declarar que estan plorant. Valents són aquelles persones que són capaces de aixecar-se i, encara sentint por, són capaces de seguir caminant pel camí. No dissimulen que han ensopegat, ans al contrari, et relaten les pedres que han anat trobant pel camí, i com aquestes han afectat en les seves vides. Mostren la seva vulnerabilitat, les seves febleses, i per estrany que sembli, aquestes persones són líders de la seva vida. El món necessita de persones valentes, que s’atreveixin a bussejar pels camins del autoconeixement i del món emocional. Només si ens atrevim…

Article publicat al diari "3 de vuit" data 23 abril 2013 Degut al creixement recent de la professió aquesta paraula s’ha utilitzat i s’utilitza moltes vegades com a argument de venda, això fa que juntament amb la no regulació d’aquest sector per part d’ organismes oficials és faci  difícil en aquests moments escollir un Coach. En el mercat podem trobar excel·lents professionals del sector així com també persones disposades a “viure del cuento”. Un dels errors més habituals és el de confondre un Coach amb un psicòleg, amb un assessor o un consultor. Per tant, com podem saber qui és un professional d’aquest sector? Primer de tot és necessari saber que és el Coaching. El Coaching és una rel·lació professional continuada, que aju…

Durant molt de temps he cregut que la paraula intel·ligència només estava associada a les notes acadèmiques,  a ser una característica dels espavilats. Des de l’escola, i a casa, es van encarregar de fer-m’ho veure així.  He escoltat moltes vegades frases com: “En Carles és molt intel·ligent, és molt llest, ho ha aprovat tot amb Notables o Excel·lents” Frases que mica en mica han anat quedant integrades en el meu inconscient. Aquest era el missatge que em van donar i jo me’l vaig creure, i de fet segurament que una part de certesa deu haver.  I quin era  l’antònim a intel·ligència, a casa nostre? Era estupidesa, es a dir s’anomenava estúpid aquell que feia estupideses o ve era curt d’enteniment. Per tant, la paraula intel·ligència i la para…

El propòsit d’escriure fa temps que em volta pel cap, crec recordar que des de l’adolescència, es a dir que fa una pila d’ anys. Somiava desperta, tancava els ulls i m’imaginava en una habitació petita i acollidora, en la que hi havia una estanteria plena de llibres, una taula rodona amb una llum de sobretaula. Damunt la taula una màquina d’escriure, papers arrugats manuscrits, i un cendrer en el que hi havia la última cigarreta  que fumejava perquè era mal apagada, i omplia l’habitació de  fum i  olor a tàbac. Una olor que, en els meus temps de fumadora, em connectava amb el plaer. A casa dèiem, que el fumar era un vici heretat de la branca “Navarro”. En aquells temps per a mi fumar no era un hàbit, sinó un ritual associat amb el plaer,…