Estem vivim una revolució, la Revolució de la Tecnologia i la informació. Ja fa temps que estan apareixen noves maneres de treballar, de produir productes i serveis, noves maneres de comunicar-nos, noves maneres de viure i organitzar-nos. Tal com va passar en la Revolució Industrial en el seu moment estem veient una transformació, s’està generant un gran canvi social i econòmic, i sobretot, tal com va passar a la revolució industrial, també es preveu una gran canvi en l’educació. Cada dia que passa s’està fent més evident que no podrem continuar en aquella situació que anomenarem normalitat, sobretot en l’àmbit educatiu, es fa evident que no podrem continuar educant com ho estàvem fent fins ara. Algunes de les mesures plantejades per …

Mirar les notícies només una vegada al dia, i de fonts fiables. Controla el temps xarxes socials. Acceptar la situació. Fer exercicis de meditació, relaxació o respiració conscient. Menjar saludable i conscient. Si no tens ganes de fer-ho, no ho facis. I si ho fas, fes-ho amb alegria. Deixa la queixa per uns altres temps. Cerca les motivacions en el teu interior. Somriu i riu. Mira pel·lícules o obres de teatre que facin riure. Mantingues la teva vida social activa. Parlar amb gent positiva, que et doni confiança Primer cuida't tu, i després als altres. Tingues paciència amb tu mateixa. Seguir una rutina, amb horaris per a anar dormir i  d'higiene. Crear una planificació setmanal. Fer alguna acció per a ajud…

Avui és un dia molt fred, un grup d’eriçons que es troben prop senten simultàniament una gran necessitat de calor. Per satisfer la seva necessitat, busquen la proximitat corporal dels altres, però com més s’acosten, més dolor causen les pues de el cos de l’eriçó veí. No obstant això, pel fet que el allunyar va acompanyat de la sensació de fred, es veuen obligats a anar canviant la distància fins que troben la separació òptima (la més suportable). La idea que aquesta paràbola vol transmetre és que com més propera sigui la relació entre dos éssers, més probable serà que es puguin fer mal l’un a l’altre, al temps que, com més llunyana sigui la seva relació, tant més probable és que sentin la angoixa i el dolor de la soledat. Cal doncs, trob…

L’any 2019 les meves criatures van fer 16 i l’altre 18, l’any que vaig prendre consciència què volia dir “deixar anar el fil i començar a volar”. És habitual escoltar de molts pares i mares dir: “Ara no, però quan en Marc faci tres anys aleshores farem…”, o “quan en Marc faci sis serà diferent perquè…”, “Els nou farem…”, ”  enfocats en allò que serà l’infant en un futur, deixant de viure el present, esperant que canviï allò que no accepten. Fen suposicions de com aniran les coses, i sobre aquestes van creant solucions. Però realment el que acaba passant no és ni el 50% d’allò que havíem especulat o suposat, precisament perquè no hi ha un argument que sigui un fonament objectiu, si no que són només pensaments o idees d’allò que podria ser…

"Tenir un piano no et converteix en pianista, tenir una criatura tampoc et converteix en pare o mare” Michael A. Levine “Em sento com a casa”, “com a casa, enlloc” i  “per fi a casa”, són frases fetes que la majoria de persones que esteu llegint aquest post les heu dites o bé les heu escoltades. Són expressions d’ús molt habitual, que tenen un significat invariable i no es poden traduir literalment a un altra llengua, doncs s’utilitza el seu significat amb un sentit figurat. L’altre dia pensava que potser el sentit figurat d’aquestes frases té molt a veure amb l’origen de la paraula casa. Casa és una paraula d’origen llatí que fou creada per identificar un espai segur pels humans ubicat enmig de les vinyes. Casa era aquell habitatge r…

Em tinc i estic fora de perill. No busco salvar a ningú, només abraçar-me jo mateixa, una vegada i una altra, infinitament. No busco complir les teves expectatives perquè estic tractant de complir les meves, sencera i no des de les meves ferides; ja no desitjo completar-me des del dolor, en un altre. Ara miro cap a dins i tot el que he demanat cap a fora, m'ho dono contenta: m'estimo, m'aprovo, em respecto i confio en el meu cor intuïtiu, com així també confio en la meva ment universal. Perquè m'he compromès, però ho he fet amb mi; he realitzat un pacte únic d'amor i fidelitat, on el la ansietat en el seu ampli espectre queda fora. Camí lent i respir, mirant amb nous ulls aquesta nova manera de relacionar-me com a dona amb mi matei…

Relat sobre voluntariat organitzat des de l’oficina del voluntariat de l’Ajuntament de Vilafranca, on la temàtica base era el voluntariat.  Data 18/09/2018 Dia sí i dia també veiem imatges de la costa mediterrània on grans vaixells desembarquen centenars de persones, procedents majoritàriament del continent africà, fugint de la misèria i de les guerres. A mida que van arribant el personal mèdic les van tapen amb mantes d’un color vermell intens, perquè tot i el sol de justícia que cau en “esta España nuestra”, tremolen com una fulla d’un arbre. Com aquella fulla d’arbre que es sacsejada pel vent. Un vent, en ocasions pràcticament imperceptible, que es com una carícia plena de tendresa, que li dóna tot allò que necessita per a poder sobre…

Avui com cada matí he fet el passeig matinal pels carrers del centre de Vilafranca, i m’ha fet somriure percebre l’olor d’estiu. Cada estació te la seva olor, l’estiu fa olor de fruita madura, de foc de revetlles i coets, de “aftersun” i de sal de mar, d’aquell llibre nou, que ara, en menys presses, podràs concentrar-te i fer una bona lectura, de gessamí i herba seca. L’estiu és temps per a vacances, per a buidar, per a pensar, per a conversar, per a descansar, és temps per a tot allò que tu vulguis. Gaudint del passeig i olorant l’estiu he recordat el meu article del 3 de Vuit, del dia 28 de Juny del 2013, i que tot seguit transcric per a que puguis llegir de nou: Dedicar temps a les converses, per segons quins ulls miren, pot sem…

Les noies i els nois d’entre 15 i 18 anys ho tenen a tocar, ara ja si, ja han de decidir cap on volen encarar el seu futur. Moltes d’aquestes persones ho tenen clar, altres encara s’ho rumien, però n’hi ha una bona part que ni una cosa ni l’altre, tant li fa perquè es sent exclòs d’aquest sistema. I quan parlo d’Exclusió social vull deixar constància que el tema no és tant la pobresa i les desigualtats, que també i molt, sinó la reflexió va cap a la pregunta: en quina mesura una persona sent que pertany en un lloc dins la societat?  qui marca la distància entre els que participen en les dinàmiques i qui no?. En una societat on la competitivitat és un valor central, els mecanismes d’exclusió constitueixen una regla de joc elemental i n…