Com el misteri de les arracades i els mitjons desaparellats, avui no em trobo, em busco i no em trobo. Com el misteri de les arracades i els mitjons desaparellats no sé en quin moment em vaig perdre. Estic perduda dins un pou profund i fosc, atrapada en un caminar circular sense parar, estancada en pensaments negatius obsessius: per on?..., perquè? .... Noo!!!..... Mentre camino "en bucle" prenc consciència del meu cos i noto que les cames es debiliten. La buidor s’ha fet molt gran, pesa molt i percebo que hi ha quelcom que em xucla cap a dins. Penso que són el dolor i la tristesa. Em desequilibro i caic a terra exhausta. Avui la desesperança ha quedat enganxada en el meu pit. No puc respirar, m'ofego i al mateix temps sento un dolor mo…

Cada any faig algun curs o taller basat en l’autoconeixement, ja que considero necessària la formació contínua en el meu sector professional, i en qualsevol sector professional, per a anar adquirint nous coneixements, recursos o estratègies per a acompanyar als meus clients. Continuar cuidant-me per a cuidar i acompanyar. Enguany he viscut una experiència en constel·lacions familiars, una formació de tan sols un parell de caps de setmanes, i tot i que el temps invertit ha estat poc la satisfacció obtinguda ha estat enorme. El primer sistema del qual formem part és el sistema familiar, i és en aquest on vam aprendre, i en el qual continuem aprenent, a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Al llarg de la nostra vida an…

Segurament en moltes ocasions t'has sentit com un grilló de mandarina en una cabeça d'alls. Quines van ser les emocions que es van activar? Què van fer els alls? Una persona pot formar part d'un grup i alhora sentir que No pertany a aquest grup. La paraula Pertànyer ens porta a l'ésser, al sentiment. Pertànyer prové del llatí Pertinere “ser pertinent, ser propietat de” .Una cosa és encaixar i una altra pertànyer. Comparteixo un text excel·lent per a reflexionar sobre el concepte Pertànyer, de lectura dolça però alhora profunda, escrit per Clarice Lispector titulat “La solitud de no pertànyer” “Estic segura que en el bressol el meu primer desig va ser el de pertànyer. Per motius que ara no importen, havia d'estar sent que no pertany…

A la sortida d’una formació a un col·lectiu sanitari coincideixo amb un company també formador. Tots dos anem a la recerca d’una boca de metro per tornar cap al Penedès. Tots dos tenim pressa. Tots dos volem arribar com més aviat millor a casa perquè la tarda ens toca un altra formació, i volem fer un descans abans de l’altra sessió. Avui m’he calçat sabata de taló, i, tot i que no és un taló prim sinó ampla, d’uns 4 o 5 cm d’alçada, n’hi ha prou per provocar-me alguna que altra torçada de turmell. El camí fins a arribar al punt del transport públic fa baixada, és un pendent molt pronunciada, i a més estan en obres, per tant, he d’anar sortejant sots, pedres… Arribem a la boca de metro, i penso “per fi, aquí reduirà la marxa”. Doncs n…

Un fuster que sortia cada matí a caminar pel bosc, en una d’aquestes fredes matinades, va trobar un tros de fusta molt bonic, el va recollir i el va portar al seu taller. Durant molt de temps l’observà i pensà com el podria tallar. Al final es va decidir i va crear una nina a la qual va anomenar Matrioska. Aquesta nina li va semblar tan bonica que va decidir quedar-se-la, i cada dia el fuster parlava amb la seva nina, fins que en un dia ella li va respondre. Durant diverses setmanes van xerrar, però el fuster va començar a notar que la seva nina estava trista. Li va preguntar el perquè de la seva tristesa, al que Matrioska li va respondre que se sentia molt sola i que desitjava tenir una filla. El fuster va estar meditant i va proposa…

  Avui vull reflexionar sobre el concepte de l’ obediència. Tot seguit pots llegir l’estudi que es va fer sobre l’obediència pel psicòleg Stanley Milgram de la Universitat de Yale. Els experiments van començar a principis dels anys seixanta, amb l’objectiu de valorar fins a quin punt podria arribar una persona a l’hora d’obeir ordres. Tot plegat va sorgir perquè en aquells anys es jutjaven a militars que havien estat afins al règim d’ Adolf Hitler, i tots ells justificaven les seves accions amb la mateixa excusa: estaven obeint ordres de l’autoritat. Els participants de l’experiment eren persones d’entre 20 i 50 anys, de tots nivells educatius. Per realitzar l’experiment es van necessitar tres persones: el director de la …

Una vegada i una altra la mateixa afirmació “Jo això no es fer-ho” pensament d'impossibilitat instal·lat en el cervell de milers de joves. Una idea irracional instal·lada en la part racional del cervell. Una creença que molts adolescents porten en la seva motxilla, perquè algú, molt pròxim a ells, una vegada després d'una altra els va dir que “ells això no sabien fer-ho”. Un pensament que els fa sentir-se frustrats i incapaços davant qualsevol repte que es proposin, ja que amb aquesta idea pensen que facin el que facin mai aconseguiran els seus somnis o els seus objectius. Enfront de la pregunta i estoooo?!, això com es fa?! l'adolescent espera que l'adult li de la resposta, ja que en moltes ocasions el seu referent la hi ha facilitat. A…

Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres.   Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu.   Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa.   Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema.   L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima.   L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat.   L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.   L'hivern és el silenci, és el poble …