Estem vivim una revolució, la Revolució de la Tecnologia i la informació. Ja fa temps que estan apareixen noves maneres de treballar, de produir productes i serveis, noves maneres de comunicar-nos, noves maneres de viure i organitzar-nos.
Tal com va passar en la Revolució Industrial en el seu moment estem veient una transformació, s’està generant un gran canvi social i econòmic, i sobretot, tal com va passar a la revolució industrial, també es preveu una gran canvi en l’educació.
Cada dia que passa s’està fent més evident que no podrem continuar en aquella situació que anomenarem normalitat, sobretot en l’àmbit educatiu, es fa evident que no podrem continuar educant com ho estàvem fent fins ara. Algunes de les mesures plantejades per la Conselleria Educació toquen l’absurd, en canvi hi ha alternatives, que fa temps estan sobre la taula, però que no s’estan tenint en compte, i sota el meu punt de vista ara es l’hora d’activar-les.
Em refereixo a l’escolarització a casa, una alternativa que trien cada vegada més families catalanes de manera clandestina, però que es realitza de manera legal a paisos com ara el Regne Unit, França, Bèlgica, Finlandia, Dinamarca, Holanda i els Estats Units. Aquí a Catalunya, no hi ha una prohibició explicita, però les families que trien aquesta possibilitat es troben una mica al llimbs.
En alguns paisos l’escolarització a casa consisteix en que un adult, sigui pare, mare, o no, pot ser tutor de 4 o 5 criatures, i aquestes poden ser del mateix nucli familiar o no. Els continguts son supervisats per les autoritats competents, i es realitzen les avaluacions en centres educatius.
En aquestes llars l’aprenentatge es realitza a través del viure, és un aprenentatge significatiu, es a dir, treballen les matemàtiques, lectura o l’escriptura a la vegada que cuinen o treballen en un hort. Son espais on es desperta la pregunta mitjançant el contacte vital amb la natura, i es a partir d’aquesta que es van desplegant les activitats setmanals. Son espais respectuós, i col·laboratius, que esdevén una comunitat, en la que tothom està implicat, i tothom cuida de tothom. Uns espai de conversa, de reflexió i adequats als ritmes de treball de cada infant.
Les escoles de primària a Catalunya avui son macro escoles, son escoles amb més de cinc-cent infants o instituts amb més de mil criatures, i en elles es fa molt difícil treballar aquest tipus aprenentatge. Un aprenentatge integral en el que es treballen continguts teòrics a la vegada que es treballen capacitats socials i emocionals, juntament amb la corporalitat.
Es l’hora d’aixecar-nos i entre totes començar la revolució educativa del segle XXI
