“Tenir un piano no et converteix en pianista, tenir una criatura tampoc et converteix en pare o mare” Michael A. Levine
“Em sento com a casa”, “com a casa, enlloc” i “per fi a casa”, són frases fetes que la majoria de persones que esteu llegint aquest post les heu dites o bé les heu escoltades. Són expressions d’ús molt habitual, que tenen un significat invariable i no es poden traduir literalment a un altra llengua, doncs s’utilitza el seu significat amb un sentit figurat.
L’altre dia pensava que potser el sentit figurat d’aquestes frases té molt a veure amb l’origen de la paraula casa. Casa és una paraula d’origen llatí que fou creada per identificar un espai segur pels humans ubicat enmig de les vinyes. Casa era aquell habitatge rústic, fet de branques, tipus barraca o cabana, on els camperols es protegien del fred, de la pluja, dels raigs del sol. Un lloc on també es podien refugiar dels atacs dels animals, i on se sentien fora del perill de trampes o altres incerteses.
Quan tenim un dia o dies durs, i per fi arribem a casa, en moltes ocasions ens surt un per fi a casa!”. Un per fi a casa que en el seu sentit figurat vol dir: em puc descalçar, puc anar despullada, puc fer el que vulgui, puc expressar el que vulgui, puc ser jo. És el moment en que torno a ser jo, i m’allibero del pes que he estat portant durant tot el dia o durant X dies. Malauradament no tothom pot viure un arribar a casa des d’aquesta mirada. Encara avui a moltes llars és impossible poder experimentar aquesta sensació, doncs en elles es viuen situacions de violència familiar, tant verbal com física, majoritàriament cap a les dones i als infants, que fan que aquest arribar a casa sigui una experiència desagradable.
La violència dins casa provoca molt dolor i aquest és perdurable en el temps. Aquestes vivències carregades d’una emoció negativa o desadaptativa, queden gravades en el hipotàlem, el soterrani del cervell. Quan això succeeix, quan es produeix aquesta dissonància entre el que hauria de ser i el que finalment ocorre, aleshores es genera malestar i patiment.
Casa per a mi és aquell lloc on em sento respectada, on em sento escoltada, on tinc permís per expressar els sentiments, on no em sento jutjada per allò que faig o penso. Casa és el lloc a on jo m’he de sentir segura, on m’han de cuidar i m’han de protegir. Casa soc jo, casa és la meva essència.
“Soc llavor de canvi”
